1

5. Un exemple. El proje= cte “Coral del Comte sol”

Utilitzant la metodologia proposada per Sharan i Sharan (1992) com a referent (la investigació en grup), es creen grups de treball que tenen que du a terme un projecte comú en quatre sessions de una hora setmanal.

L’objectiu d’aquest projecte és:

La creació musical: composar un coral a par= tir d’un material propi del seu context sociocultural (una melodia tradicional de Terres de l’Ebre) a partir d’unes característiques comunes establertes prèviament
El reforçament de les habilitats i continguts necessaris per a la seva composició (sobretot els de la unit= at didàctica 2)

Els grups es van crear el 20-01-= 06 a partir dels resulta= ts d’avaluació (en aquest cas per part del professor) d’un treball de composició d’un himne composat durant les vacances = de Nadal (sessió 16-12-05).= Per a l’avaluació vaig tenir en compte tant aspectes vinculats a la tècnica com a la creativitat de l’obra (pàgina 2 memòria etnogràfica del professor).

Amb els resultats es van establir trams de 3 en 3 alumnes. Els 3 primers van a = anar seleccionant rotativament un dels companys dels següents trams fins a = confeccionar els grups de treball. Aquest tipus d’activitat de confecció de grups intenta potenciar la seva capacitat d’organització i de presa de decisions i a la veg= ada proporcionar grups homogenis (p&agr= ave;gina 3 memòria etnogràfica del professor).

Els grups es van organitzar en funció d’uns rols preestablerts que ells es reparteixen (pàg. 9 m.e.) Aquests rols permeten agilitzar el treball en grup i impedir la dominància de cap membre del grup sobre els demés membres (guió de la sessió del 03-03-06, pàg. 1).

Les activitats didàctiques util= itzades van ser:

La organització de l’activitat en form= a de projectes

La investigació en grup permet adoptar una actitud estratègica enfront l’aprenentatge (permet la regulació i el control de les activitats que l’alumne realitza durant l’aprenentatge) que implica la planificació de les activitats cognitives, el control del procés intel·lectual i = la avaluació dels resultats.

El debat i la creació =

La distribució dels alumnes a l’aula intenta potenciar la comunicació entre ells (pàg. 11 m.e.)

El format de les activitats (sessió 03-03-06, pàg.2 activitat1) potencia la comunicació amb els companys de grup i la negociació de significats comuns

La utilització de rols (guió de la sessió del 03-03-06, pàg.1)

El coneixement de l’escenari sociocultural

El fet d’utilitzar materials musicals propis del seu escenari sociocultural augmenta la empatia pel desenvolupament de la tasca i la motivació enfront l’aprenentatge.

Els cercles de qualitat

Aquest procediment està inspirat en els cercles de qualitat utilitzats en els programes de gestió de la qual= itat total en el mon empresarial (Peiró i González, 1993). Un dels aspectes mes important dels mateixos és integrar en el procés= de gestió de la qualitat els principis de l’aprenentatge organitz= acional, de manera que el procés s’orienti a l’aprenentatge mes q= ue al control.

Els cercles de qualitat constitueixen tant una fo= rma de participació directa com un instrument dirigit a la millora de la qualitat dels processos i els mètodes organitzacionals. <= /span>

A nivell Europeu, es va crear la EFQM (European Foundation for Quality management) que va desenvolupar el model EFQM d’excel·lència que permet a les organitzacio= ns autoevaluar les seves activit= ats i resultats, comparant-los amb els principis d’excel·lènc= ia. Aquest model va estar triat i implantat per la Diputació de Tarragona (a la qual est&a= grave; adscrit el Conservatori de música), per a millorar la seva organització. Fruit d’això l’he acabat aplicant (adaptat) a les meves classes com a estratègia didàctica que facilita el meta-aprenentatge.

En el cas de qüestionaris d’autoavaluació (gui&o= acute; de la sessió del 03-03-06, pàg.5, activitat 4) amb molts ítems, la utilització de la estadística va permetre als membres de cada grup centrar-se en aquells errors que les darreres sessions s’havien repetit mes sovint (= 03-03-06, gràfiques percentatges incorreccions shamer), (taula d’excel p= er al seguiment dels errors UD2).

En aquest projecte es posa en evidència si= l’andamiatge dels cercles de qualitat és prou sòlid com per a incrementar l’autonomi= a de treball dels grups. Fins aquest projecte, es seguia una dinàmica en = la qual jo feia les correccions de les creacions i ells utilitzaven els cercle= s de qualitat per a comprendre on estava l’error i gestionar la seva comprensió. Per primera vegada els grups gestionaran la correcci&oac= ute; de les seves creacions. Rotatòriament les composicions aniran passant per tots els membres del grup, que revisaran el treball del seus companys. Mitjançant el debat es comunicarà el possible error i es buscarà la solució. (= guió de la sessió del 17-03-06, pàg.2, activitat2)<= /span>

La generaci&oac= ute; i resolució de conflictes (guió de la sessió del 03-03-06, pàg.2)<= /li>

Aquesta estratègia te com a finalitat tant proporcionar un aprenentatge significatiu com afavorir la negociació social del significat. Les experiències prèvies de cadascun d= els membres del grup (tant pel que fa a la tècnica com a la creaci&oacut= e; musical) es posaran en comú per a facilitar un acord intersubjectiu = (en el cas de la creativitat mes que en el de la tècnica) mitjanç= ant el debat.

6.       Avaluació (re= sultats) projecte:

·         Seguiment del treball individual/grupal:

§         Observació i presa de notes a la memòria etnogràfica del desenvolupament de les sessions (pàg. 10 a 14 m.e.)

§         Seguiment de la planificació del treball fet a ca= sa (taules pàg. 10 (2) i 11 m.e.)

§         Informació estadística de les taules d’excel produïdes pels cercles de qualitat (taules seguiment errors)

&= nbsp;

·         Tests d’autoav= aluació (sessió 24-03-06, p&agr= ave;g. 1 i 2):

§         En preguntes referents als grups en quant a: la comunicació, competitivitat, autonomia de treball, planificaci&oacut= e; del treball, motivació respecte al resultat del projecte i percepció de l’aprenentatge (pàg. 12 m<= /span>.e.)

§         En preguntes referents a les creacions musicals com: est= at de la presentació, facilitat o dificultat per a ser interpretat, destresa per a resoldre els problemes tècnics que plantejava, la creativitat de l’obra i la seva entitat com a creació (pàg. 13 m.e.). Les preguntes es van respondre després d’haver vist les partitures i d’haver-les escoltat interpretade= s al piano (sessió 24-03-06, pàg.2).

§         En preguntes (se= ssió 24-03-06, pàg. 1) referents als rols que cadascú ha desenvolupat al grup (pàg. 14 m.e.), (taula d’excel Auto valoració ROLS 24-03-06)

·         Memòries dels= grups (carpeta Grup Mem&o= grave;ria, partitures i audicions)=

Cadascun dels grups ha anat elaborant una memòria de cadascuna de les sessions. La importància de les memòries radica en que els consciència de la importànc= ia de la planificació, potencia la reflexió sobre la feina realitzada i l’autocrítica, i és un eina de comunicació que proporciona dades de l’organització dels grups al professor.

·         Creacions musicals:<= o:p>

§         Partitures (carpeta Grup Memòria, partitures i audicions)
§         Gravacions en àudio/vídeo (carpeta Grup Memòria, partitures i audicions) (DVD sessió 26-05-06 pistes = 1 a 3)<= span lang=3DCA style=3D'font-size:10.0pt;font-family:Arial'>        =             &nb= sp;            =             &nb= sp;
7.       Conclusions:

Principals efectes educatius positius que he observat (apartats segons TEJADA:1997):

1.       Millor rendiment acadè= mic:

·= ;      =    La millora dels resultats col·lectius ha estat evident, tots els alumnes han aprovat el curs i les diferències en l’adquisició d= els continguts no son tan grans com en la metodologia anterior.

·= ;      =    S’ha reduït notablement la taxa d’abandonament dels estudis (solament= dos alumnes dels 16 que tenia el grup abandonaran els estudis de música,= un per tendinitis i l’altre perquè vol fer mes esport) per primera vegada en el centre 14 alumnes volen fer el 3r cicle de música (5è de mitjà) i un gran nombre d’ells manifesta que vol continuar els estudis musicals després del conservatori i el proper = any farà paral·lelament el batxillerat musical.=

·= ;      =    Ha hagut una millora dels resultats individuals però mes que per aspect= es tècnics, per aspectes musicals vinculats a la creació. Així, per exemple, les composicions d’alguns alumnes utilitzen= les apoiatures clàssiques amb molt de criteri, produint un teixit de contrapunt - harmònic que ha sorprès gratament als seus tutor= s, utilitzen amb criteri el creixement musical (que és un paràme= tre producte de tots els altres elements musicals, sonoritat - harmonia - melod= ia i ritme), en el cas de Núria Albacar (tot i no tocar un instrument polifònic) un dels seus corals va estar seleccionat per la professor= a de coral del centre per a ser interpretar per la coral del conservatori (fet q= ue mai havia passat).

·= ;      =    Ha hagut un increment del treball a l’aula, els alumnes esta sempre acti= us a classe. La responsabilitat compartida del treball en grup els motiva.<= /o:p>

·= ;      =    Ha hagut un increment considerable del treball a casa, en pocs casos i sempre = justificats els alumnes no han dut els treballs fet. Fins i tot després d’acabar el curs i haver rebut les notes i informes 3 alumnes han presentat treballs que tenien pendents (per coincidència en exàmens a l’institut).

·= ;      =    El treball copiat ha desaparegut, no he detectat cap cas en tot el curs.<= /o:p>

·= ;      =    El treball fet a casa ha guanyat en qualitat. S’ha donat el cas d’= una mare que en tutoria m’ha comentat que la seva filla li toca les composicions que fa cada setmana per a que li doni el parer.

·= ;      =    No ha hagut necessitat de tornar enrere en el temari per a explicar continguts d’altres unitats.

·= ;      =    S’ha incrementat l’intercanvi de coneixement a l’aula. Ja no cal que= els recordi que primer han d’intentar solucionar entre ells els seus dubt= es, ja ho fan com a norma d’una forma natural.

2.       Cognitius:

·= ;      =    Han abordat preguntes de major nivell cognitiu, com per exemple el tractament d= e la dissonància a la segona inverssió dels acords triades, donant respostes mes eficaces.=

·= ;      =    S’ha incrementat exponencialment el potencial creatiu. Les creacions que fan (a diferència de les produïdes per l’anterior metodologia) es poden considerar plenament musicals.

·= ;      =    Els significats adquirits en grup s’assimilen i apliquen millor. Aix&iacu= te;, per exemple, quan alguna composició realitzava una innovació = que agradava al grup (per exemple quan va haver un coral que va iniciar-se en 9= -8) era ràpidament absorbida i aplicada en posteriors obres.

·= ;      =    Increment del desenvolupament de l’objectivitat en els alumnes.

·= ;      =    Increment de la seva capacitat per a escoltar, comprendre i acceptar les idees dels altres.

·= ;      =    S’ha constatat un major desenvolupament de l’expressió verbal amb m= es riquesa de vocabulari i de la capacitat per a expressar-se (com quan per exemple un alumne va agafar com a símil les apoiatures per a explica= r la funció de la sexta estranya). També he observat, sobretot en = el cas d’alumnes mes tímids, que ha minvat la por a parlar en públic.

·= ;      =    S’enfronten amb naturalitat al procés d’investigació, tenen interioritzades les habilitats necessàries.

3.       Socials:

·= ;      =    Han desenvolupat actituds socials positives (altruisme, tolerància, respecte, consideració, participació, ajuda, etc.)

·= ;      =    S’ha Incrementat la interacció entre ells. Fins hi tot es manté fo= ra del centre, on queden per treballar, assajar, fer dinars...

·= ;      =    Major acceptació e interès mutu entre ells. Hi ha una interdependència positiva

·= ;      =    Les relacions interpersonals han millorat. Quan falta algun membre d’un g= rup els companys es preocupen per recollir-li la feina i explicar-li el que ha = de fer.

·= ;      =    El clima de l’aula és molt relaxat i es percep molt positiu.

4.       Afectius:

·= ;      =    Ha augmentat l’atracció interpersonal i l’interès mu= tu. Es dona el cas que s’han enfrontat com a grup a una situació q= ue creien injusta enfront a algun dels membres de la classe i fins i tot han arribat al consell escolar per a fer sentir la seva veu i defensar els companys.

·= ;      =    Son alumnes que participen en la majoria d’activitats del centre i en les= que s’han organitzat des de la matèria.

·= ;      =    Son alumnes de caràcter molt obert i que son molt apreciats pels demés alumnes del centre.

·= ;      =    Davant el conflicte son dialogants i l’enfronten augmentant la comunicació i la negociació.

·= ;      =    Segons les enquestes d’autoavaluació: ha hagut un alt nivell de satisfacció enfront els resultats obtinguts a l’aula, ha millo= rat l’autoestima sobretot quan els altres han tocat les seves obres o les= han destacat i s’han incrementant les expectatives percebudes d’èxit.